Informació Esportiva

Amb tan sols dèsset anys ingressa en la plantilla de Radio Gandia Cadena SER. En aquella emissora treballa durant dotze anys, en els quals participa en espais com Els 40 Principals, a més de cobrir diversos actes esportius relacionats amb el futbol o el ciclisme, culturals i d'actualitat informativa diària, com les greus inundacions de 1982 que van afectar la comarca i bona part del territori valencià o la visita del Papa Joan Pau II a la localitat d'Alzira.

En 1989, coincidint amb la posada en marxa de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), aprova les primeres oposicions de l'ens públic i entra a formar part de la plantilla amb la categoria de periodista-redactor. A partir de llavors, la seua veu és identificada amb la narració de trobades de futbol en la cadena autonòmica. De fet, protagonitza la primera retransmissió futbolística en directe de Canal 9. Compta en el seu haver amb més de sis-cents partits narrats, en els quals va introduir expressions com “el baló fa un ciri” o “a espentes i redolons”, que van contribuir a la normalització i acceptació social del valencià. Sempre en la secció d'Esports –de la qual va arribar a convertir-se en cap de departament durant nou anys–, ha cobert innombrables cites de diversa índole, algunes d'elles de caràcter internacional com la Copa Amèrica de Xile (1991), l'Eurocopa d'Anglaterra (1996) o les finals disputades pel València Club de Futbol a Göteborg –Copa de la UEFA de la temporada 2003-2004– i Montecarlo –Supercopa d'Europa de la temporada 2004-2005. No obstant això, una de les imatges més recordades del periodista és la protagonitzada per ell mateix en la final de la Copa del Rei d'Espanya disputada el 24 de juny de 1995 a Madrid pel València C.F. i el Reial Madrid, quan una forta tempesta va obligar a suspendre el partit. En el túnel de vestuaris de l'estadi Santiago Bernabéu, el reporter va informar, en directe, de la situació viscuda, mentre l'aigua el cobria parcialment. En 1992, a més, posa veu al format Fila de ring (Canal 9, 1992), entorn de combats de boxa històrics. Durant la seua estada en RTVV, també cobreix informacions relacionades amb les festes i les tradicions, com les falles de València i les fogueres d'Alacant, i aprofita per a estudiar i finalitzar la carrera de Dret.

Sa mare va anar un dia a parlar amb un professor per a dir-li que estava preocupada perquè en els quaderns del col·legi es dedicava a pintar partits de futbol. Recitava alineacions i sa mare no m'aplaudia. En alguna ocasió, son pare li va dir que no anava a viure del futbol.

El seu interés periodístic naix perquè son pare quan arribava a casa a menjar, a les tres, posava el Telenotícies. Era una cosa sagrada. Li van marcar molt els esdeveniments històrics dels seixanta. És la dècada dels Kennedy i, sobretot, del que ocorria als Estats Units: la segregació racial, la guerra de Vietnam,… totes aqueixes notícies m'interessaven. Els corresponsals de televisió li cridaven molt l'atenció. I era, a més, lector precoç de premsa, no sols de les cròniques de futbol. La ràdio també li agradava. A més va tindre un veí, Alejandro García Planas, que era periodista.

El seu primer treball va ser en Diari de València. En 1980. J.J. Pérez Benlloch era el director. Lloret era un col·laborador extern. Va publicar dues o tres col·laboracions. En aquells anys no existia la Facultat de Ciències de la Informació a València.

Estudiava Dret. En aquells dies, es deia que calia estudiar Dret o Filosofia i Lletres, perquè eren les carreres que després permetien fer més coses. Entenia que la més pràctica era Dret. És cert que a Barcelona i Madrid sí que es podia estudiar periodisme, però la familia no s'ho podíem permetre.

Va arribar a cinqué de Dret, però no va poder acabar-la perquè ja li van començar a anar bé les coses en el periodisme i no tenia temps per a estudiar. I l'any 1988 o 89, es va establir un criteri per a homologar a totes les persones que estàvem desenvolupant tasques de periodista sense tindre titulació. No sé si eren cinc anys de treball seguits demostrables i estudis universitaris. Va coincidir que a partir d'ací ja va començar a funcionar, a València, el CEU Sant Pau.

De Diari de València va passar a Antena 3 Ràdio. Internet no existia, tampoc hi havia cap televisió autonòmica (o local), així que la ràdio es convertia en la manera més fàcil per a estar informat al moment.

Sempre ha apostat per una mena d'informació a la qual has sigut fidel durant tota la teua carrera. Res d'estridències ni sensacionalisme, simplement informació. Donant-se suport en la dada, en el rigor, l'amenitat, el respecte al llenguatge, ser clar i el més natural possible, això és l'important.

Paco Nadal (Valencia, 1948) és un periodista valencià, conegut pel seu treball com a presentador de RTVV. És un dels presentadors més veterans i populars de la Radiotelevisió Valenciana.

Des dels seus inicis a RTVV es va dedicar, principalment, a la retransmissió de programes esportius, com partits de futbol, lluita lliure, pilota valenciana o Fórmula 1, tant a Canal Nou i Canal Nou Dos com a Ràdio Nou.

En estiu de 1990 va realitzar les retransmissions de pressing-catch, que va gaudir d'altes audiències gràcies a l'ús d'un vocabulari planer i divertit, amb girs lingüístics populars. Va ser un dels primers presentadors de Minut a Minut, junt a Paco Lloret. També va ser presentador de Paco, Paco, Paco, un dels primers concursos de Canal Nou, i posteriorment de programes com Telexut (1997), dedicat al món del futbol, o el magazín Ara per ara. També ha estat comentarista de corregudes de bous i ha retransmès diversos actes, com tomatines, processons, Fogueres de Sant Joan, Falles, Moros i Cristians i campanades de Cap d'Any.